laQuadriga reprèn la col·lecció Barcelona, barri a barri, coeditada per l’Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions. Durant 2012 es publicaran dues noves entregues, les corresponents als districtes de Sants-Montjuïc i de Sarrià-Sant Gervasi. A la primera coneixerem un dels barris menestrals més populars de la ciutat i a la segona ens endinsarem als barris benestants que es van bastir arran dels petits nuclis de Sarrià i Sant Gervasi i a la serralada de Collserola.

La col·lecció Barcelona, ​​barri a barri és una iniciativa que pretén donar a conèixer els barris de la ciutat i llocs encara per descobrir. Ja s’han editat les guies dels barris dels districtes de Sant Martí i d’Horta-Guinardó, escrites per Antoni Capilla; i la de Gràcia, escrita per Gabriel Pernau. Les guies volen que els barcelonins gaudeixin de la seva ciutat i descobreixin la immensa vitalitat que s’amaga en tots i cadascun dels 10 districtes de la ciutat de Barcelona.

Les guies són una invitació a fer turisme urbà, a conèixer llocs d’un interès evident però que amb les presses del dia a dia potser no han tingut ocasió de visitar o que fa molt de temps que no trepitgen. Al costat dels atractius més reconeguts, Barcelona, barri a barri vol donar a conèixer edificis i espais imprescindibles per conèixer l’idiosincràsia de cada barri o el seu passat. Aquesta aposta editorial s’ha fet pensant en els destinataris: els barcelonins, els vertaders protagonistes de la ciutat.

laQuadriga gestiona, des de principis de 2012, la comunicació corporativa i la presència de la Fundació la Guineu i de la seva escola d’arts escèniques Musicart102 a les principals xarxes socials, com ara Facebook o Twitter.

La Fundació La Guineu va néixer el 1969 al barri de la Guineueta (Nou Barris) com una iniciativa de Teresa Negre i Maria Serrano que entenia l’ensenyament de la música com a eina social de cohesió i integració. L’entitat sempre ha estat capdavantera les novetats pedagògiques i metodològiques de l’ensenyament musical.

Des de 1994, la direcció de la Fundació la Guineu està a càrrec de Blanca Boix i Maurici Albàs. A partir de l’any 2007, l’entitat es converteix en gestora, en règim de concessió administrativa, del servei de l’Escola de Música Municipal Nou Barris.

Paral·lelament, la Fundació continua la seva tasca a l’antiga escola La Guineu, ara amb el nom de Musicart 102, on ofereix estudis de música i arts escèniques amb la mateixa dedicació , entusiasme i implicació amb l’entorn que en els seus anys inicials i continua formant part de la història del barri. Musicart102 és, en definitiva, un centre que entén la música i les arts escèniques com una de les eines fonamentals en l’educació de les persones.

Diaris populars amb sis planes d’alta economia; seccions d’Internacional sobredimensionades; excés d’informacions polítiques; obsessió de molts diaris per una batalla per l’actualitat que mai guanyaran; o l’absència gairebé total dels gèneres claus del periodisme com ara els reportatges (no acceptem per reportatge un text d’un foli), les cròniques o les entrevistes en profunditat en són alguns del símptomes.

El tancament d’ADN, l’ERO de Cadena Ser, la crisis anunciada d’ElPunt-Avui, el concurs de creditors de Público, les retallades de salari que s’anuncien a El Periódico, les ofertes laborals sense cobrar… dibuixen un panorama gens engrescador per al futur dels professionals del periodisme. Un futur que passa per una més que necessària reconversió del sector (The Guardian, per exemple, planeja tancar la seva edició en paper i apostar pel periodisme ciutadà), per centrar-se més en els usuaris (lectors, espectadors, oients…), i per la reinvenció de la figura del periodista.

En aquest sentit, dimecres passat es va celebrar la jornada Experiences.01 del BcnMediaLab on es van presentar algunes experiències de microperiodisme que permeten somniar que un altre periodisme és possible. La periodista Eva Domínguez va presentar el seu llibre Microperiodismos, aventuras digitales en tiempos de crisis, un recull de 13 casos periodístics a la xarxa que evidencia que el principal problema que tenen els periodistes en els seu procés de transformació en emprenedors és la manca d’habilitats per fer de comercials i de gestors dels seus projectes professionals.

Domínguez va destacar que bona part de les iniciatives de microperiodisme es centren en la informació local. A Somos, projecte informatiu sobre el barri madrileny de Malasaña citat per l’autora, caldria afegir al meu parer Granadaimedia, un portal informatiu sobre els barris de la ciutat andalusa que fa de carta de presentació de la tasca professional dels seus cinc promotors, associats a l’agència Giro Comunicación.

Una iniciativa similar és la que van presentar els responsables de Viu Molins de Rei, experiència periodística digital centrada en aquesta localitat del Baix Llobregat que aposta per una periodisme de qualitat amb nous formats amb l’esperança que els microanuncis i, sobretot, les comunitats de lectors ajudin a finançar el projecte a mig termini.

Un altre tarannà tenien les dues darreres experiències presentades al BcnMediaLab. D’una banda, el projecte 365d365e, una web periodísticament excepcional on un periodista i un fotògraf disseccionen en diàriament a un personatge diferent de la societat catalana, fent per terra la llegenda urbana que a Internet només funcionen les petites càpsules i la informació senzilla i planera.

Finalment, la periodista i escriptora Ana Oliva va presentar el seu projecte, una mena d’amanuense digital especialitzada en glossar la vida de personatges famosos que, de forma molt renaixentista, intenta vendre a tercers el seu ofici. Un projecte que personifica per on passa el futur del periodisme i dels molts dels periodistes, pel compromís amb la seva feina, amb un ofici que té el seu futur proper fora de les plataformes tradicionals.

Antoni Capilla / periodista i director de laQuadriga

La llibreria més gran del món, Barnes & Noble, ha anunciat que ven tres vegades més llibres electrònics que llibres físics de qualsevol format a través de la seva pàgina web. En Amazon, la venda d’aquest tipus de llibres va superar fa temps a les de llibres tradicionals. De fet, el Kindle, el seu e-book, és l’article més venut de la seva història. Són els e-books la salvació de la indústria?

Des de Barnes & Noble també van anunciar que les vendes a través de la seva pàgina web van créixer un 50%. A més, les vendes del seu lector, el Nook, els van reportar 858,1 milions de dòlars al llarg de l’any.

Què va suposar això? Que les vendes totals de Barnes & Noble van pujar un 20% respecte a l’any passat fins a arribar als 7.000 milions de dòlars. D’aquesta quantitat, 4.400 milions van correspondre a les vendes en tendes físiques, on els e-books no tenen tanta presència. No obstant això, aquestes vendes van caure un 3% durant l’última cambra de l’any.

No obstant això, a pesar que el CEO de l’empresa, William Lynch, va assegurar que ja venien tres vegades més llibres electrònics que formats físics a través de Bn.com, com recull Paid Content, la companyia no va donar dades concretes.

El mateix ocorre amb Amazon. El Kindle és l’objecte més venut de la història en Amazon, però l’empresa mai ha dit quants ha venut. No obstant això, sembla que la tendència va a seguir sent aquesta, ja que al maig d’aquest any l’empresa havia venut tres vegades més lectors de llibres electrònics que al llarg de tot 2010.

Així mateix, Amazon va assegurar que ja venia més llibres per Kindle que en tots els formats físics. Segons va explicar la companyia en una nota de premsa, per cada 100 llibres tradicionals que ven a la seva pàgina web, ven 105 e-books. Per donar una altra dada, a Regne Unit es venen el doble de llibres electrònics que d’edicions impreses de tapa dura.

La ‘pirateria’, un problema? Significa això que els e-books salvaran a la indústria? Depèn de qui es pregunti. Hi ha qui considera que la facilitat que donen per utilitzar contingut ‘piratejat’ fa que produeixin més pèrdues que guanys. Segons l’Observatori de Pirateria i Hàbits de Consum de Continguts Digitals publicat per IDC a instàncies de la Coalició de Creadors, el valor dels llibres piratejats en el primer semestre de 2010 va ser de 421,5 milions d’euros, enfront dels 778,2 milions d’euros del mercat legal.

De la quantitat ‘piratejada’, sempre segons l’estudi, podrien haver-se ‘legalitzat’ 250,3 milions d’euros, ja que un 59,4% dels usuaris estan disposats a pagar pel contingut. D’aquesta manera, des d’IDC asseguren que hi ha espai per a un mercat legal “si es posa límit a la pirateria”. Aquest mercat legal, en realitat, ja existeix. A part de les pàgines d’empreses com Amazon i Barnes & Noble, que, com hem vist, venen grans quantitats d’e-books, hi ha hagut iniciatives al nostre país.

Alternatives. Probablement la més famosa de totes sigui Libranda, que es defineix com “la major plataforma de distribució i difusió de llibres electrònics en llengua espanyola”. No obstant això, aquesta plataforma no ha sabut convèncer als usuaris que han criticat el servei, tant pel seu escàs repertori com per les dificultats que ofereix a l’hora de comprar.

Per tant, encara que és difícil saber si el llibre electrònic salvarà la indústria, la qual cosa sí es pot afirmar és que els usuaris tenen interès per aquest tipus de dispositius i, per descomptat, estan disposats a pagar pels e-books, com mostren les dades d’Amazon i Barnes & Noble. No obstant això, són necessàries iniciatives que realment possibilitin la seva compra.

La guia Gràcia de la col·lecció Barcelona, barri a barri, realitzada per Gabriel Pernau (textos) i Frederic Camallonga (fotografies) es va presentar el passat dimarts 21 de juny, a la Biblioteca Jaume Fuster a les 7 de la tarda. La presentació de la guia, realitzada per laQuadriga i editada per Cossetània Edicions en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona,  va anar a càrrec de Carolina Chiffoni, historiadora de l’art, gestora cultural i guia.

La col·lecció Barcelona, ​​barri a barri és una iniciativa que pretén donar a conèixer els barris de la ciutat i llocs encara per descobrir. Ja s’han editat les guies dels barris d’Horta-Guinardó i de Sant Martí, escrites per Antoni Capilla i fotografiades per Frederic Camallonga. Les guies volen que els barcelonins gaudeixin de la seva ciutat i descobreixin la immensa vitalitat que s’amaga en tots i cadascun dels 10 districtes

Les guies són una invitació a fer turisme urbà, a conèixer llocs d’un interès evident però que amb les presses del dia a dia potser no han tingut ocasió de visitar o que fa molt de temps que no trepitgen. Al costat dels atractius més reconeguts, Barcelona, barri a barri vol donar a conèixer edificis i espais imprescindibles per conèixer l’idiosincràsia de cada barri o el seu passat. Aquesta aposta editorial s’ha fet pensant en els destinataris: els barcelonins, els vertaders protagonistes de la ciutat.

3 Gràcia. Un dels districtes socialment i culturalment més dinàmics de la ciutat de Barcelona. El seu barri principal, Vila de Gràcia, concentra gairebé tanta població com els altres quatre barris del districte junts i pels seus carrers s’hi pot trobar, a qualsevol hora del dia i de la nit, un immens i divers brogit humà que va i ve en totes direccions. Els altres quatre barris o bé ocupen l’antiga zona industrial de la Vila (El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova) o s’enfilen cap a Collserola, ja sigui arrenglerats al voltant d’una antiga riera (Vallcarca i els Penitents) o ocupant  petits turons (El Coll i la Salut). Malgrat l’heterogeneïtat, Gràcia és un districte que encara enyora els temps en què era una vila independent.

2 Horta-Guinardó. Possiblement, el districte de Barcelona amb una major diversitat física i humana. Dividit en 11 barris que van de la certa continuïtat amb la trama de l’Eixample del Baix Guinardó i del Guinardó, a la singularitat de Sant Genís  dels Agudells i Montbau. Uns barris molt diferents de l’homogènia Horta, de l’olímpic Vall d’Hebron, dels costeruts Can Baró, Font d’en Fargues, Carmel i Teixonera; o del ruralisme de la Clota.

1 Sant Martí. El districte de les grans platges, de la Vila Olímpica, del Port Olímpic i del gran espai que el 2004 va acollir el Fòrum Universal de les Cultures. Al darrera d’aquest aparador, però, hi ha molt més: 10 barris relativament joves i plens d’atractius que tenen un nexe d’unió comú: tots ells compten amb un llarg passat industrial.